Al llibre “Sonríe o muere. Trampa del pensamiento positivo”, Barbara Ehrenreich, ens explica com el pensament positiu ens allunya dels nostres sentiments, i ens deixa sense una eina precisa i preciosa per a decidir quin rumb volem donar a la nostra vida.

El pensament positiu ha estat utilitzat perquè no ens enfadem i per tant, no protestem i no exigim canvis. Ens priva dels sensors que ens permetran posar-nos a resguard en cas de perill, amb conseqüències mortals en casos extrems. S’explica la fàbula d’un pallasso que estava actuant dalt d’un escenari. En mig de l’obra es cala foc al teatre, i el pallasso comença a cridar avisant que hi havia un incendi. El públic va pensar que formava part de l’obra, que el número era molt bo, i va restar tranquilament. La gent no es va angoixar i va morir cremada. Pensament positiu, somriu i more.

Amb l’ús de l’anomenat “pensament positiu” s’està passant del control extern de la població al control intern en tots els aspectes de la vida: laboral, econòmic, sanitari, educatiu… La infiltració del pensament positiu en els individus que interioritzen els valors neoliberals, els impedeix veure el mal que els fa el neoliberalisme. També els fa sentir-se culpables de la seva situació individual. El ciutadà bombardejat per la importància de pensar en positiu, desenvolupa dubtes sobre els seus desacords amb les polítiques actuals i el seu malestar amb la seva pròpia situació.

Pel pensament positiu cal erradicar les emocions qualificades de negatives. La pena, l’angoixa, l’odi, la ràbia, tant denostats en aquests moments, ens indiquen que som atacats, o que quelcom grinyola a la nostra vida. Poder-nos parar a pensar i veure què ens passa permet reorientar-la, sigui fent canvis a nivell extern, o en la nostra actitud. Però si no ens adonem d’aquests sentiments podem continuar sostenint situacions que ens fan mal, i acabar emmalaltint.

Ens serveixen els sentiments negatius? Ens serveixen per a dir prou! Per a sortir al carrer i exigir que ens tornin els nostres drets. Per a fer-nos resistents al xoc. Que els ciutadans pensin és valorat com a perillós per la classe que ostenta el poder en aquests moments, perquè porta a desenmascarar els interessos que hi ha darrera el positivisme.

Àngels Córcoles, Barcelona, d’abril 2012