Aquests dies ens hem trobat amb dues sentències que de forma evident van contra el sentit comú. Per un costat hi ha l’absolució de Francisco Camps, i de l’altra, la condemna del jutge Baltasar Garzón. Tot i el que hagi dit la justícia, sabem que Francisco Camps ha utilitzat el seu lloc privilegiat per a lucrar-se a nivell personal. La condemna del jutge Garzón bloqueja la investigació dels crims del franquisme i la reparació als familiars de les víctimes de la dictadura. Amb aquestes dues sentències la justícia deixa de complir el seu paper de regulador social i esdevé una farsa per la complicitat amb l’un i el linxament de l’altra.

Ens trobem davant d’una situació perversa, on es qualificat de bo el que és dolent i de dolent el que és bo. Com a la pel·lícula d’Aladin, el moment actual correspondria a l’escena en la que Jafar, amb trampes, pren la llàntia a l’Aladin, i el món esdevé un lloc insegur, negre i brut.

Hem quedat en un estat de desemparament, doncs els més mafiosos imposen la seva voluntat sobre la resta. Aquesta situació històrica té molts punts en comú amb la postguerra, on hi havia detencions i afusellaments arbitraris, practicats per la cúpula dirigent amb l’objectiu d’atemorir la població, i que aquesta tinguès una actitud submisa. Les institucions sotmetien la població en lloc de protegir-la.

Quan les institucions que han de protegir als ciutadans no ho fan, es destrueix la trama simbòlica. La trama simbòlica és un sistema de concepcions per mitjà de les quals, la societat es comunica, perpetua i desenvolupa el seu coneixement sobre les actituds en relació a la vida. La seva finalitat és conservar la continuïtat de l’esdevenir psíquic i la tranquil·litat emocional. Té a veure amb el sentit comú i amb aquells aspectes socials que ens protegeixen. Els símbols actuen com a dipòsits en els quals es recol·lecta el coneixement profund d’una societat. Quan les coses no segueixen el seu curs natural, la psique no té on agafar-se. Es perden els referents i s’entra en una situació de por, inestabilitat emocional, estrès, patiment i indefensió, que es detecta en els pacients quan em venen a veure. A partir d’aquí és molt fàcil manipular la població amb la por. Les referències trontollen i adoptem una actitud submisa (i indiferent) en relació als abusos que es produixen. Una de les maneres de minimitzar el dany que això pot produir és sortir al carrer a protestar i compartir amb més gent els mateixos punts de referència. Una altra pot ser buscar ajuda professional per a restablir la trama simbòlica que fa de xarxa contenidora.

Barcelona, 15 de febrer de 2012